Les dones han estat silenciades al llarg de la historia de l\u2019art, davant aquest fet, s’ha respost tant de forma individual, amb la ironia, com de forma col\u00b7lectiva, amb la sororitat. La realitat es que han existit dones artistes des de sempre, per\u00f2 no va ser fins als inicis dels anys 70 quan un grup de dones va comen\u00e7ar a prendre com a eines art\u00edstiques aquelles disciplines menys contaminades pel patriarcat: la fotografia, el videoart, la performance\u2026 Gr\u00e0cies a aquestes, van trobar un espai on tenir veu i poder denunciar les seves difer\u00e8ncies amb el sistema patriarcal, formant part aix\u00ed del que considerariem activisme art\u00edstic o artivisme.\u00a0<\/p>\n\n\n\n
Aleshores, en aquest article farem menci\u00f3 a dos grups feministes que es van dedicar a dur a terme aquest tipus d\u2019accions art\u00edstiques:<\/p>\n\n\n\n
El primer grup feminista Witch es va formar l\u2019any 1968 a EE.UU, en un context on estaven presents diversos moviments socials i contraculturals d\u2019esquerres com podia ser el Black Power, el moviment estudiantil o el moviment contra la guerra de vietnam.\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n Moltes dones van formar part d\u2019aquests moviments d\u2019esquerres diversos el quals buscaven la transformaci\u00f3 de la societat, pero aquestes van poder observar que en aquest \u201cnou mon\u201d que els moviments volien arribar conquistar, no sabia contat amb la pres\u00e8ncia de les dones i per tant seguien estant discriminades dins del mateix moviment revolucionari. <\/p>\n\n\n\n I d\u2019aquesta forma va neixer WITCH, un grup de feministes que van fer artivisme basat en la guerrilla feminista amb estetica d\u2019aquelarre<\/strong> i inspirant-se en la historia de les bruixes. A trav\u00e9s de performances, el boicot o el teatre provocador recitaven conjurs magics sustituint els ingredients per reivindicacions politiques sobre la maternitat, el desig femeni, l\u2019avortament o el matrimoni i altres aspectes sociopolitics\u00a0 del moment. A m\u00e9s a m\u00e9s tota l\u2019estetica relacionada amb les bruixes tambe reivindicava la persecuci\u00f3 que van patir les dones per part del poder eclesiastic.<\/p>\n\n\n\n La seva activitat va durar nom\u00e9s dos anys pero va ser for\u00e7a intensa: Van llan\u00e7ar conjurs i encanteris p\u00fablics contra persones i organitzacions involucrades a la ind\u00fastria de la guerra del Vietnam,\u00a0 van boicotejar la Convenci\u00f3 del Partit Dem\u00f2crata de 1968 a Chicago<\/strong> amb l’aparici\u00f3 d’una dels seves militants portant despullada un cap de porc en una safata i van participar en moltes mes protestes, seguint sempre la mateixa linia de reivindicaci\u00f3 basada en la performance i en una estetica molt concreta.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Les Guerrilla Girls van apareixer a la ciutat de Nova York l\u2019any 1985<\/strong>, i es tracta d\u2019un grup de dones artistes i treballadores, que van dirigir el seu art cap a denunciar la discriminaci\u00f3 de la dona dins del mon artistic. Aquest colectiu de dones va analitzar el ratio entre homes i dones les obres dels qual estaven presents a les galeries d\u2019art mes conegudes i als llibres d\u2019historia de l\u2019art, i es va afirmar que clarament existia un prejudici masculi cap al treball i les produccions elaborades per dones.\u00a0<\/p>\n\n\n\n El grup va portar a terme nombroses accions de den\u00fancia a l\u2019espai public, als carrers, als autobusos, a les oficines\u2026 per aix\u00ed poder fer arribar el missatge de manera directa a aquelles persones que regularment no visitaven museus o galeries d\u2019art.<\/p>\n\n\n\n En totes les intervencions que van fer, les guerrilla girls mantenien la seva identitat oculta utilitzant m\u00e0scares de goril\u00b7les i identificant-se a trav\u00e9s de noms d\u2019artistes femenines del passat. A m\u00e9s de ser un col\u00b7lectiu feminista tamb\u00e9 era anti racista, i a trav\u00e9s de les seves obres tamb\u00e9 denunciava el racisme dins del mon de l\u2019art. <\/p>\n\n\n\n Una de les seves obres m\u00e9s conegudes s\u2019anomena \u201cDo women have to be naked to get into the museum?\u201d<\/strong> on posaven de manifest l’abs\u00e8ncia de dones artistes als museus. Aquest cartell \u00e9s una reproducci\u00f3 de la \u201cGran Odalisca\u201d, una famosa pintura de Ingres, d\u2019aquesta manera les Guerrilla Girls fan critica a l’estereotip perpetrat al llarg de tota la hist\u00f2ria de l\u2019art de que la dona era un objecte de desig. Aquesta obra a m\u00e9s a m\u00e9s, es caracteritza per no tenir un format tradicional ja que no es tracta d\u2019un quadre \u00fanic i irrepetible si no que es tracta d\u2019un cartell que es pot reproduir i modificar les vegades que facin falta.<\/p>\n\n\n\n Un altre exemple del seu artivisme es situa al 1985, aquestes van enviar postals els editors i critics dels peri\u00f2dics m\u00e9s prestigiosos d\u2019Estats Units on podiem llegir \u201cAquests critics no escriuen suficient sobre dones artistes\u201d<\/strong> i a continuaci\u00f3 trobavem una llista amb els noms dels cr\u00edtics i el percentatge d\u2019articles sobre dones que havien escrit en comparaci\u00f3 amb el total dels articles del mateix periodic.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Les Guerrilla Girls per fer les seves reivindicacions jugaven molt amb el sarcasme i la ironia, un clar exemple \u00e9s tamb\u00e9 aquest cartell on s\u2019exposen \u201cLes avantatges de ser una dona artista<\/strong>\u201d, entre elles: Treballar sense la pressi\u00f3 de l’\u00e8xit; tenir l’oportunitat d’escollir entre la carrera i la maternitat; veure les teves idees reflectides a la feina dels altres\u2026 entre d’altres.<\/p>\n\n\n\n https:\/\/www.publico.es\/culturas\/guerrilla-girls-guerrilla-girls-revolucion-mujeres-artistas.html<\/a><\/p>\n\n\n\n https:\/\/www.teenvogue.com\/story\/womens-international-terrorist-conspiracy-from-hell<\/a><\/p>\n\n\n\nGuerrilla Girls<\/h2>\n\n\n\n
Referents<\/summary>\n