{"id":233,"date":"2024-03-09T12:23:28","date_gmt":"2024-03-09T12:23:28","guid":{"rendered":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/?p=233"},"modified":"2024-03-31T18:22:23","modified_gmt":"2024-03-31T18:22:23","slug":"joana-moll-i-lart-ecologista","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/joana-moll-i-lart-ecologista\/","title":{"rendered":"Joana Moll i l’art ecologista"},"content":{"rendered":"\n

Dins del que considerarem artivisme, podem trobar obres de protesta sobre pr\u00e0cticament qualsevol tem\u00e0tica, una de elles, la crisi ambiental<\/strong>, en aquest cas parlariem d\u2019art ecologista<\/strong>. Cal diferenciar l\u2019art ecol\u00f2gic de l\u2019art ecologista. L\u2019art ecol\u00f2gic t\u00e9 origen a la d\u00e8cada dels 60 i t\u00e9 un car\u00e0cter experimental on la natura juga un paper essencial per la creaci\u00f3 de l\u2019obra art\u00edstica i per tant engloba moviments com per exemple el \u201cland art\u201d<\/strong> o \u201cl\u2019art povera<\/strong>\u201d on destaquen artistes com Andy Goldsworthy<\/strong> o Robert Smithson amb la seva coneguda obra \u201cSpiral Jetty\u201d<\/strong>, entre altres.\u00a0<\/p>\n\n\n\n

En canvi, l\u2019art ecologista, \u00e9s posterior i t\u00e9 una vocaci\u00f3 social i pol\u00edtica<\/strong> que fa que es relacioni directament amb l\u2019activisme. Aquest art parteix de la teoria de l\u2019Antropoce elaborada per Paul Crutzen<\/strong>, l\u2019any 2000, la qual planteja que hem deixat enrere l’holoc\u00e8 i em entrat a l\u2019antropoce, \u00e9s a dir una nova  era geol\u00f2gica marcada fortament per l\u2019impacte de les activitats humanes sobre els ecosistemes terrestres. Per tant, aquest art t\u00e9 una clara intenci\u00f3 de denuncia i protesta<\/strong> centrant-se en concienciar a la gent a prendre mesures davant aquesta crisi clim\u00e0tica que cada cop ens afecta de forma m\u00e9s visible. <\/p>\n\n\n\n

En aquest article, parlarem de Joana Moll<\/strong>, una artista que reivindica les problem\u00e0tiques mencionades anteriorment a trav\u00e9s de diferents medis, entre ells el medi digital<\/strong>, en qual ens centrarem a parlar al llarg de l\u2019article. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Exposici\u00f3 col\u00b7lectiva al Museu Nacional d’Art de Let\u00f2nia. 5 de juliol – 22 de setembre de 2019. Riga, Let\u00f2nia. Foto: Cortesia de RIXC Festival.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Joana Moll \u00c9s una artista i investigadora amb seu a Barcelona<\/strong>\/Berl\u00edn. El seu treball explora de manera cr\u00edtica la manera com les narracions tecnocapitalistes afecten l’alfabetitzaci\u00f3 de les m\u00e0quines, els humans i els ecosistemes. Els seus principals temes de recerca inclouen materialitat d’Internet, vigil\u00e0ncia, perfils socials, interf\u00edcies i energia. Ha presentat el seu treball en institucions de renom, museus, universitats i festivals d’arreu del m\u00f3n com ara Biennal de Ven\u00e8cia, Art Basel, MAXXI, MMOMA, MACBA\u2026<\/p>\n\n\n\n

CO2GLE (2015)<\/h4>\n\n\n\n

Tot sovint, doncs, amb met\u00e0fores com el n\u00favol oblidem que el m\u00f3n digital no \u00e9s una cosa et\u00e8ria, sin\u00f3 que hi ha unes infraestructures f\u00edsiques que permeten les nostres comunicacions i interaccions. Aquestes mateixes infraestructures, per poder funcionar 24\/7, necessiten electricitat i, per tant, consumeixen recursos naturals. Per exemple, es calcula que l\u2019any 2018, el consum global dels centres de dades va ser de 205 terawatts per hora. Aix\u00f2 equival a un 2 % del consum el\u00e8ctric mundial. Les conseq\u00fc\u00e8ncies ambientals s\u00f3n una altra dimensi\u00f3 que sovint no tenim present i que queda difuminada quan pensem en les tecnologies de la comunicaci\u00f3 digital.<\/p>\n\n\n\n

La obra de Joana Moll \u201cCO2GLE\u201d<\/strong> elaborada l\u2019any 2015 \u00e9s una instal\u00b7laci\u00f3 en temps real basada en xarxa que mostra la quantitat de CO2 emesa en cada segon gr\u00e0cies a les visites globals a Google.com. L\u2019artista defensa que Google pesa 2 MB i processa unes 47.000 sol\u00b7licituds cada segon,per tant la p\u00e0gina emet 500 quilograms d’emissions de CO2 per segon. Aix\u00f2 equivaldr\u00eda a 300 tones de CO2 cada minut, m\u00e9s pes que dues balenes blaves ja adultes. Google va informar el 2009 que emetia 0,2 grams de CO2 per cerca, mentre que en canvi, els consultors ambientals diuen que aquesta xifra pot estar entre 1 i 10 g de CO2 per consulta, depenent del dispositiu que utilitzem i del temps que dediquem a la cerca. Amb un \u00fas mitj\u00e0 d’ordinador de 15 minuts per cerca, l’autor i expert en tecnologies energ\u00e8tiques de \u201cTen Technologies To Save the Planet\u201d, Chris Goodall<\/strong>, estima l’emissi\u00f3 de carboni de la cerca de Google entre 7 i 10 g<\/strong>, molt m\u00e9s que els 0,2 g de Google per consulta.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
CO2GLE (2015), Obra de Joana Moll<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

DEFOOOOOREST (2016)<\/strong><\/h4>\n\n\n\n

Pero mesurar el CO2 en grams i tones es bastant abstracte i per tant, costa fer que l\u2019espectador empatitzi i tingui una visio realista sobre l’impacte medioambiental, es per aixo que en el projecte posterior a aquest Joana Moll es va fer aquesta pregunta \u201cquants arbres es necessiten per compensar un segon de les cerques de Google?\u201d<\/strong>, i davant aquesta questio va decidir crear una nova pagina web anomenada DEFOOOOOREST (2016) <\/strong>la qual ens mostra a temps real la quantitat d\u2019arbres que calen per poder absorbir tot el CO2 generat per les visites globals a google a cada segon. L\u2019artista diu aixi \u201cSuposem que \u201ctot est\u00e0 connectat\u201d, per\u00f2 la realitat es que \u201ctot no est\u00e0 connectat\u201d<\/strong>, tal i com deia Graham Harman. Tot i que els humans esdevenen cada cop m\u00e9s m\u00e0quines i depenen de les dades, la connexi\u00f3 entre els humans i els seus h\u00e0bitats naturals que donen vida, s’esvaeix r\u00e0pidament. Sembla que estiguem en un buit mec\u00e0nic de la realitat que ens encega davant les complexitats del m\u00f3n. Per tant, cal tra\u00e7ar cont\u00ednuament les connexions que hi ha entre les coses per tal d’adquirir una comprensi\u00f3 complexa d\u2019aquest mon\u201d. <\/p>\n\n\n\n

A traves d\u2019aquestes dues obres mencionades, l\u2019artista ens adverteix sobre la contaminaci\u00f3 que genera tota l’activitat global a internet, la qual cosa es un fet que molts cops no es t\u00e9 present. i convida a l\u2019espectador a reflexionar sobre les consequencies que tenen les accions que tenim totalment normalitzades, com es l\u2019\u00fas de les noves tecnologies. <\/p>\n\n\n\n