{"id":220,"date":"2024-03-07T18:24:02","date_gmt":"2024-03-07T18:24:02","guid":{"rendered":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/?p=220"},"modified":"2024-03-31T17:17:08","modified_gmt":"2024-03-31T17:17:08","slug":"220","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/220\/","title":{"rendered":"ACT UP: L’artivisme que va trencar el silenci sobre el sida"},"content":{"rendered":"\n

L\u2019any 1987 va sorgir a Nova York l\u2019organitzaci\u00f3 \u201cACT UP\u201d,  en plena pandemia pel SIDA. A la d\u00e8cada dels 80 s’espantava a la gent amb l\u2019anomenada enfermetat \u201cpeste rosa\u201d, la qual en aquell moment es creia que nom\u00e9s els homosexuals podien patir. Aquesta creen\u00e7a va donar peu a l’esgl\u00e9sia, l\u2019estat, als medis de comunicaci\u00f3 i a la societat conservadora per demonitzar les sexualitats dissidents i representar la enfermetat desde una dimensi\u00f3 privada, una tragedia personal resultant de decisions individuals sense abordar el paper de les condicions pol\u00edtiques, socials i econ\u00f2miques que van formar part del desenvolupament de la crisis del sida, davant aquesta situaci\u00f3, l\u2019art activista va optar per situar la lupa en nous llocs, buscant trencar aixi els tabues, la desinformaci\u00f3 i la silenciaci\u00f3 colectiva que es va produir entorn el VIH.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed deia la historiadora de l\u2019art, Andrea Galaxina<\/strong>:\u201cla manera en la que se cuenta una enfermedad, en este caso el sida, influye poderosamente en c\u00f3mo se aborda pol\u00edtica, social y econ\u00f3micamente. Y los activistas del sida se dieron cuenta de esto muy pronto y empezaron a trabajar en enunciar, a trav\u00e9s del arte y de otros canales, cu\u00e1les eran los problemas que planteaba la crisis del sida \u2014que iban m\u00e1s all\u00e1 de ser una cuesti\u00f3n exclusivamente sanitaria\u2014, qui\u00e9nes eran los culpables de haber llegado a esa situaci\u00f3n y en proponer posibles soluciones\u201d. Ella subratlla que la crisi de la sida, \u201ccom es van encarregar de denunciar incansablement els activistes\u201d, va ser el producte d’una combinaci\u00f3 de factors \u201centre els quals destaquen el capitalisme vora\u00e7, les pol\u00edtiques ultraconservadores, el racisme, l’homof\u00f2bia i la despreocupaci\u00f3 total per protegir els m\u00e9s febles\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El 1986 el projecte art\u00edstic Silence = Death<\/strong> va crear una de les imatges m\u00e9s ic\u00f2niques i representatives del moviment antisida. Un p\u00f2ster senzill amb fons negre, al centre el triangle rosa amb qu\u00e8 els nazis assenyalaven els presoners homosexuals als camps de concentraci\u00f3, per\u00f2 invertit, amb el v\u00e8rtex cap amunt, i el lema silence=death (silenci igual a mort) . El cartell es va enganxar al carrer i als establiments, i va acabar convertit en un emblema molt reconeixible.<\/p>\n\n\n\n

\"\"\n\t\t\t\n\t\t\t\t\n\t\t\t<\/svg>\n\t\t<\/button>
Cartell del col\u00b7lectiu art\u00edstic Silence=Death que es va convertir en icona de la lluita contra el silenci i la desinformaci\u00f3 sobre el VIH\/sida.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Accions de Act Up<\/h2>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s es va fundar a Nova York ACT UP, un col\u00b7lectiu pol\u00edtic d’acci\u00f3 directa que pretenia influir al govern, a les institucions sanit\u00e0ries ia la ind\u00fastria farmac\u00e8utica per informar, prevenir i trobar tractaments adequats davant de la sida. L\u2019organitzaci\u00f3 estava formada per moltes persones pertanyents al col\u00b7lectiu, de les quals moltes estaven contagiades pel sida, i per una gran quantitat de dones, sobretot lesbianes, que ja venien del moviment feminista i que per tant estaven molt  m\u00e9s polititzades.<\/p>\n\n\n\n

La dimensi\u00f3 art\u00edstica va resultar fonamental a les accions d’ACT UP, a trav\u00e9s de la teatralitat, la ironia i la denuncia va batallar per l’acc\u00e9s a la salut i estrat\u00e8gicament tamb\u00e9 va lluitar contra l’homof\u00f2bia, el sexisme, el racisme i les desigualtats de classe.Una de les accions m\u00e9s important que va dur a terme aquest grup va tenir lloc el 1989, on mes de 4.500 membres es van reunir a la catedral de San Patricio, a nova york, per denunciar la forta implicaci\u00f3 de l’esgl\u00e9sia en la politica d\u2019estats units i els comentaris homofobics de part dels pol\u00edtics. La manifestaci\u00f3 es va basar en una performance, bastant propera al teatre guerriller: els activistes sostenien l\u00e0pides falses mentres altres participants s\u2019estiraven al terra de l’esgl\u00e9sia o del carrer. Alguns membres anaven disfressats de pallassos, bisbes cat\u00f2lics o monjes, i fins i tot un home personificava a la verge maria, mentres portava un cartell on es podia llegir \u201cAquesta maria creu en l\u2019educaci\u00f3 sexual segura\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Silence = Death <\/strong>es va integrar al col\u00b7lectiu, que va desenvolupar nous grups dedicats a les accions creatives com Gran Fury, que el 1988 va dissenyar una altra imatge memorable: el cartell The Government has blood on its hands<\/strong> (El Govern t\u00e9 les mans tacades de sang). Gran Fury tamb\u00e9 es va encarregar de fer diversos treballs gr\u00e0fics sobre una realitat \u00e0mpliament ignorada aleshores: l’impacte del VIH sobre les dones i com havien estat excloses dels processos m\u00e8dics, des del diagn\u00f2stic al tractament.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Concentraci\u00f3 d’ACT UP davant de l’hotel Astoria Waldorf de Nova York el 1990. Foto de Donna Ann McAddams.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Act Up a Barcelona<\/h2>\n\n\n\n

L’1 de desembre de 1989, Joan Tallada<\/strong> recorria la pla\u00e7a de Catalunya a Barcelona amb una guardiola en m\u00e0, intentant encoratjar els transe\u00fcnts a contribuir amb la causa. Aquesta va ser la primera acci\u00f3 en qu\u00e8 va participar amb ACT UP Barcelona, \u200b\u200bdespr\u00e9s d’haver estat involucrat amb el Front d’Alliberament Gai de Catalunya.<\/strong> L’impuls generat per ACT UP als Estats Units va inspirar la formaci\u00f3 de grups similars al m\u00f3n anglosax\u00f3, com Outrage!, Queer Nation o Lesbian Avengers<\/strong>. Aquests enfocaments d’activisme pol\u00edtic i art\u00edstic contra el VIH, que desafiaven convencions i cercaven solucions concretes, tamb\u00e9 es van propagar a Europa. Joan Tallada reflexiona sobre aquell temps: \u201cNo ten\u00edem metes precises, la idea era destacar la problem\u00e0tica del VIH com un assumpte pol\u00edtic, no merament de salut. Va ser una polititzaci\u00f3 de la salut, reconeixent que els problemes de salut s\u00f3n tamb\u00e9 pol\u00edtics, econ\u00f2mics, culturals i socials. El VIH exemplificava aix\u00f2 com cap altre problema en aquell moment\u201d.<\/p>\n\n\n\n

L’exig\u00e8ncia de pol\u00edtiques per a la prevenci\u00f3 i la discriminaci\u00f3 de les persones afectades pel VIH va ser el focus de l’activitat d’ACT UP Barcelona. Van realitzar accions com dibuixar amb guix a la pla\u00e7a de Sant Jaume, davant de les seus de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, siluetes de persones per honrar els morts per la sida. Van organitzar processons f\u00fanebres portant ta\u00fcts de cartr\u00f3 fins al lloc. A m\u00e9s, van dur a terme accions de “carrying” a la Pres\u00f3 Model<\/strong>, inspirats per l’artista Pepe Espali\u00fa, on persones portaven als bra\u00e7os aquells amb VIH per mostrar solidaritat i suport comunitari. Tallada recorda: “Ho vam fer per ressaltar la falta de mesures preventives i de cura per a les persones amb VIH a les presons, va ser molt commovedor”. Una altra intervenci\u00f3 va tenir lloc a l’Hospital del Mar<\/strong>, on van denunciar el maltractament a un pacient amb dem\u00e8ncia i VIH que va ser lligat al llit. Van desplegar una pancarta des de l’\u00faltima planta i, despr\u00e9s d’ocupar el vest\u00edbul, van aconseguir una reuni\u00f3 amb la directora de l’hospital i es van comprometre a canviar els protocols d’atenci\u00f3 a pacients amb VIH. L’hospital finalment va ser condemnat per males pr\u00e0ctiques en aquest cas.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartel de ACT UP Barcelona.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
Referents<\/summary>\n

https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/ACT_UP<\/a> <\/p>\n\n\n\n

https:\/\/www.elsaltodiario.com\/arte\/el-arte-que-rompio-el-silencio-sobre-el-sida<\/a><\/p>\n\n\n\n

https:\/\/www.eldiario.es\/cultura\/arte\/arte-salio-rabia-lleno-paredes-acabo-silencio-sida_1_8762175.html<\/a><\/p>\n<\/details>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019any 1987 va sorgir a Nova York l\u2019organitzaci\u00f3 \u201cACT UP\u201d,  en plena pandemia pel SIDA. A la d\u00e8cada dels 80 s’espantava a la gent amb l\u2019anomenada enfermetat \u201cpeste rosa\u201d, la qual en aquell moment es creia que nom\u00e9s els homosexuals podien patir. Aquesta creen\u00e7a va donar peu a l’esgl\u00e9sia, l\u2019estat, als medis de comunicaci\u00f3 i a … <\/p>\n

Read more “ACT UP: L’artivisme que va trencar el silenci sobre el sida”<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":144,"featured_media":230,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_eb_attr":"","editor_plus_copied_stylings":"{}","footnotes":""},"categories":[46],"tags":[26,14,42,36,45,38,43,37,39,35,41,44,40],"class_list":["post-220","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lgtbiq","tag-activisme","tag-art","tag-art-revolucionari","tag-artivisme","tag-collectiu","tag-contracultura","tag-drets-lgtbiq","tag-historia-2","tag-reivindicacio","tag-sida","tag-silencedeath","tag-teatre-guerriller","tag-vih"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/220","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/users\/144"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=220"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/220\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":529,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/220\/revisions\/529"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/media\/230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=220"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=220"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/alumnes.eram.cat\/fm\/artactivista\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=220"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}