L’art contemporani s’ha vist profundament influenciat per l’avanç tecnològic i la digitalització de la societat. Des del segle passat, la incorporació d’eines com la fotografia, el vídeo, el cinema i la informàtica ha permès als artistes explorar noves formes d’expressió creativa i abordar una àmplia gamma de temes. No obstant això, aquesta transformació digital també ha donat lloc a una creixent vigilància i a la reducció de les persones a simples dades, creant una realitat fictícia en pantalla.
En aquest context, els espais digitals s’han convertit en un camp per a la resistència, on el “hacktivisme”, la desobediència civil electrònica i altres formes d’activisme troben lloc. Els artistes han adoptat aquestes eines per a assenyalar i qüestionar els sistemes de dominació presents en la societat contemporània.
L’art contemporani no sols es preocupa per incorporar les últimes tecnologies en els seus processos creatius, sinó també per integrar teories i coneixements de diversos camps, com la tecnologia, les ciències socials i polítiques. A través de les seves obres, els artistes busquen generar consciència i promoure la reflexió sobre la possibilitat d’un canvi en la realitat social.
Presentarem cinc projectes que exploren la intersecció entre l’art digital i l’activisme polític, destacant com l’ús de la tecnologia exerceix un paper crucial en els moviments socials. Aquests projectes aborden temes com la desobediència civil electrònica, la solidaritat comunitària, la crítica a la violència militarista i la denúncia de la violència feminicida.
El primer projecte destacat és Floodnet, desenvolupat pel col·lectiu Electronic Disturbance Theatre (EDT) el 1998. Aquesta obra conceptual permetia als usuaris enviar missatges coordinats per a alentir i tirar el lloc web del president mexicà Ernesto Zedillo, com a forma de solidaritat amb el moviment zapatista.
Un altre projecte rellevant és Millor Vida Corp., creat per l’artista Minerva Cuevas en el mateix any. Aquesta corporació fictícia oferia serveis i productes gratuïts per a satisfer necessitats reals de la població, desafiant així les estructures de poder del capitalisme.
Velvet-Strike, un mod desenvolupat per artistes dins del popular videojoc Counter-Strike, agregava grafitis de protesta que qüestionaven les ideologies militaristes presents en el joc, especialment després de l’11 de setembre i la declaració de guerra contra el terrorisme per part dels Estats Units.
La mort surt per l’orient, un projecte autogestivo de la fotògrafa Sonia Madrigal, abordava la violència feminicida en l’Estat de Mèxic a través de la documentació fotogràfica, intervencions en espais públics i un mapatge digital dels llocs on s’han trobat cossos de dones.
Finalment, #PAYBLACKTiME, iniciat per l’artista Ràfia Santana en 2016, utilitzava les xarxes socials i serveis de lliurament d’aliments en línia per a canalitzar donacions de persones blanques a persones de color, proporcionant així suport directe a comunitats marginades.
Aquests projectes il·lustren com els artistes contemporanis s’involucren en la digitalidad quotidiana per a generar contextos de resistència social i oposició, utilitzant la tecnologia com una eina per a buscar justícia i mantenir viva la memòria històrica i social. En un món cada vegada més digitalitzat, l’art continua sent una poderosa forma d’expressió i acció política.
Referències
Resistencia social, activismo y arte digital