Les dones han estat silenciades al llarg de la historia de l’art, davant aquest fet, s’ha respost tant de forma individual, amb la ironia, com de forma col·lectiva, amb la sororitat. La realitat es que han existit dones artistes des de sempre, però no va ser fins als inicis dels anys 70 quan un grup de dones va començar a prendre com a eines artístiques aquelles disciplines menys contaminades pel patriarcat: la fotografia, el videoart, la performance… Gràcies a aquestes, van trobar un espai on tenir veu i poder denunciar les seves diferències amb el sistema patriarcal, formant part així del que considerariem activisme artístic o artivisme.
Aleshores, en aquest article farem menció a dos grups feministes que es van dedicar a dur a terme aquest tipus d’accions artístiques:
WITCH: Conspiración Terrorista Internacional de las Mujeres del Infierno
El primer grup feminista Witch es va formar l’any 1968 a EE.UU, en un context on estaven presents diversos moviments socials i contraculturals d’esquerres com podia ser el Black Power, el moviment estudiantil o el moviment contra la guerra de vietnam.
Moltes dones van formar part d’aquests moviments d’esquerres diversos el quals buscaven la transformació de la societat, pero aquestes van poder observar que en aquest “nou mon” que els moviments volien arribar conquistar, no sabia contat amb la presència de les dones i per tant seguien estant discriminades dins del mateix moviment revolucionari.
I d’aquesta forma va neixer WITCH, un grup de feministes que van fer artivisme basat en la guerrilla feminista amb estetica d’aquelarre i inspirant-se en la historia de les bruixes. A través de performances, el boicot o el teatre provocador recitaven conjurs magics sustituint els ingredients per reivindicacions politiques sobre la maternitat, el desig femeni, l’avortament o el matrimoni i altres aspectes sociopolitics del moment. A més a més tota l’estetica relacionada amb les bruixes tambe reivindicava la persecució que van patir les dones per part del poder eclesiastic.
La seva activitat va durar només dos anys pero va ser força intensa: Van llançar conjurs i encanteris públics contra persones i organitzacions involucrades a la indústria de la guerra del Vietnam, van boicotejar la Convenció del Partit Demòcrata de 1968 a Chicago amb l’aparició d’una dels seves militants portant despullada un cap de porc en una safata i van participar en moltes mes protestes, seguint sempre la mateixa linia de reivindicació basada en la performance i en una estetica molt concreta.
Guerrilla Girls
Les Guerrilla Girls van apareixer a la ciutat de Nova York l’any 1985, i es tracta d’un grup de dones artistes i treballadores, que van dirigir el seu art cap a denunciar la discriminació de la dona dins del mon artistic. Aquest colectiu de dones va analitzar el ratio entre homes i dones les obres dels qual estaven presents a les galeries d’art mes conegudes i als llibres d’historia de l’art, i es va afirmar que clarament existia un prejudici masculi cap al treball i les produccions elaborades per dones.
El grup va portar a terme nombroses accions de denúncia a l’espai public, als carrers, als autobusos, a les oficines… per així poder fer arribar el missatge de manera directa a aquelles persones que regularment no visitaven museus o galeries d’art.
En totes les intervencions que van fer, les guerrilla girls mantenien la seva identitat oculta utilitzant màscares de goril·les i identificant-se a través de noms d’artistes femenines del passat. A més de ser un col·lectiu feminista també era anti racista, i a través de les seves obres també denunciava el racisme dins del mon de l’art.
Una de les seves obres més conegudes s’anomena “Do women have to be naked to get into the museum?” on posaven de manifest l’absència de dones artistes als museus. Aquest cartell és una reproducció de la “Gran Odalisca”, una famosa pintura de Ingres, d’aquesta manera les Guerrilla Girls fan critica a l’estereotip perpetrat al llarg de tota la història de l’art de que la dona era un objecte de desig. Aquesta obra a més a més, es caracteritza per no tenir un format tradicional ja que no es tracta d’un quadre únic i irrepetible si no que es tracta d’un cartell que es pot reproduir i modificar les vegades que facin falta.
Un altre exemple del seu artivisme es situa al 1985, aquestes van enviar postals els editors i critics dels periòdics més prestigiosos d’Estats Units on podiem llegir “Aquests critics no escriuen suficient sobre dones artistes” i a continuació trobavem una llista amb els noms dels crítics i el percentatge d’articles sobre dones que havien escrit en comparació amb el total dels articles del mateix periodic.
Les Guerrilla Girls per fer les seves reivindicacions jugaven molt amb el sarcasme i la ironia, un clar exemple és també aquest cartell on s’exposen “Les avantatges de ser una dona artista”, entre elles: Treballar sense la pressió de l’èxit; tenir l’oportunitat d’escollir entre la carrera i la maternitat; veure les teves idees reflectides a la feina dels altres… entre d’altres.