Gilberto Esparza és un artista contemporani mexicà el treball del qual se situa en la intersecció de l’art, la tecnologia i el medi ambient. Reconegut per les seves innovadores instal·lacions i projectes que desafien les nocions convencionals de l’art, Esparza ha guanyat prominència internacional per la seva capacitat per crear obres que provoquen reflexions profundes sobre l’impacte humà a l’entorn natural i les possibilitats de la tecnologia per abordar aquests desafiaments.
Nascut a Jalisco, Mèxic, el 1975, Gilberto Esparza va mostrar un interès primerenc en l’art i la ciència. Va estudiar la llicenciatura en Arts Visuals a la Universitat de Guadalajara, on va explorar diverses disciplines artístiques, incloent-hi l’escultura, la instal·lació i l’art electrònic. Més tard, va continuar la seva formació al Mestratge en Arts Electròniques a l’Institut Nacional de Belles Arts de Mèxic, consolidant el seu enfocament en la intersecció entre l’art, la tecnologia i el medi ambient.
Des d’aleshores, Esparza ha participat en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Mèxic i a l’estranger, ha guanyat reconeixement per la seva obra innovadora i compromesa amb temes de rellevància social i ambiental.
Planta Nòmada
Preocupat per la contaminació dels cossos d’aigua, va començar a pensar en una manera de poder ajudar al restabliment de la seva puresa i de l’equilibri natural, es aleshores quan va arribar a la conclusió de que si pogués crear una planta que es mogués a la rivera dels rius, seria capaç d’ajudar a la millora de la qualitat de l’aigua, i això es va aconseguir amb la planta nòmada, un organisme viu compost d’un robot, una espècie vegetal, cel·les de combustible microbianes i fotovoltaiques. Aquesta hibridació entre robot i unes quantes plantes es capaç de millorar la qualitat de les aigües contaminades dels rius a traves de la simbiosi i amb l’ajuda de colònies de microbis
Com funciona?
Per funcionar, aquesta planta nòmada es deixada en libertad per aixi poder recorrer zones de desastre ecologic, en aquest proces, pren aigua contaminada i els bacteris de la seva cel·la de combustible s’alimenten de les deixalles transformant els nutrients en electricitat, mateixa que s’emmagatzema i ajuda a la locomoció del robot, a més a més en el procés, també s’alimenta a la planteta que produeix electricitat a través del seu metabolisme. Com a producte final d’aquest cicle energètic obtenim aigua més neta ia més oxigen. Per tant la maquina seguira viva mentres hi haguin aigues contaminades i finalment morira quan l’aigua estigui neta, ja que es quedara sense energia.
En poques paraules el que Gilberto pretén és crear organismes antagònics, que basats en la tecnologia, capaç de construir o destruir, serveixin per construir, o restaurar el que està malmès, convertint-se així en anticossos contra la contaminació, la destrucció, la gana de l’ésser per l’ésser i del tenir pel tenir. Això és el que passa quan una ment artística decideix utilitzar la tecnologia per crear bellesa i virtut, on altres només veuen riquesa i destrucció.