La tecnologia digital amb el temps ha passat de ser una novetat a ser part de les nostres vides. Aquesta constantment es relaciona amb aparells electrònics que utilitzem com a eina d’entreteniment; que ens faciliten l’obra de mà; que serveixen per guardar arxius i crear-ne d’altres, etc. A més d’això, la tecnologia també s’ha convertit en una eina poderosa per a la creació i l’experimentació artística. Artistes de tot el món estan abraçant les noves tecnologies per explorar formes innovadores d’expressió artística i d’interacció amb el públic. Les instal·lacions interactives, les obres d’art generatives i les experiències immersives són alguns exemples. És per això que en aquest article descobrirem 4 grans artistes que busquen connectar l’art i la societat a través de la interacció entre l’obra i el públic.
Chris Milk
Chris Milk, artista i director creatiu neix als Estats Units l’any 1980. És conegut per la seva habilitat per combinar tecnologia innovadora amb narratives emotives, creant experiències que impacten tant intel·lectualment com emocionalment. La seva obra ha deixat una empremta significativa en la indústria de l’art interactiu.
Una de les seves obres més conegudes és “The Treachery of Sanctuary”, una instal·lació interactiva que transforma els moviments dels espectadors en formes i figures digitals a la pantalla, la qual va ser presentada per primer cop l’any 2012. La instal·lació consta de tres pantalles on es projecten imatges quan l’espectador s’ubica entre aquestes i, a mesura que es va moviment van creant ombres que es transformen en imatges canviants a la pantalla. Tot això, amb l’objectiu d’explorar temes de transformació i alliberació.
Rafael Lozano-Hemmer
Rafael Lozano-Hemmer és un artista mexicà-canadenc nascut el 1967, reconegut en l’àmbit internacional per les seves obra d’art digital. El seu treball es caracteritza per utilitzar sensors de moviment, reconeixement facial, llums LED i algorismes informàtics per crear experiències immersives i interactives. Sol convidar tecnologia amb narratives emotives, per tal de provocar en l’espectador no només un seguit d’emocions sinó també una sèrie d’estímuls intel·lectuals.
Una de les seves obres més conegudes és “Pulse Room”. Aquesta utilitza llums que es sincronitzen amb el ritme dels batecs del cor dels espectadors, creant una experiència visual fascinant. L’artista ho va dissenyar amb la intenció de mostrar la vitalitat i l’energia humana.
Olafur Eliasson
Olafur Eliasson és un artista danès-islandès nascut el 1967, reconegut pel seu treball en el camp d’art contemporani destacant l’estil de la seva obra que pretén explorar noves experiències que impactin tant intel·lectualment com emocionalment a l’espectador. Eliasson aconsegueix el seu objectiu a través de la percepció, la llum, l’espai i el medi ambient en què les seves obres es troben. Actualment, la seva obra és una de les més significatives en la indústria de l’art interactiu.
Una de les característiques que distingeixen a Eliasson dels altres artistes és el seu enfocament en l’experiència sensorial a través de l’activa participació de l’espectador, aquest també treballa amb la interacció a través de la manipulació artística d’objectes.
Una de les seves obres més conegudes és “The weather project”, presentada a Londres l’any 2003, aquesta es basa en la creació artificial d’un sol el qual es combina amb boira creant un efecte atmosfèric que porta l’espectador a reflexionar sobre la relació entre l’ésser humà i el medi ambient.
Random International
Random International és un col·lectiu d’art creat a Londres l’any 2005 pels artistes Hannes Koch i Florian Ortkrass amb el dissenyador Stuart Wood. L’objectiu d’aquest col·lectiu és dissenyar obres d’art que convidin tecnologia, art i ciència explorant temes relacionats amb la percepció, el moviment.
També toca un dels grans temes de controvèrsia en l’actualitat, la relació entre humans i màquines.
Una de les seves obres més conegudes és “Rain Room” estrenada l’any 2012. Aquesta és una instal·lació immersiva on els espectadors caminen per una habitació envoltada de pluja, en la que ells no es mullen. Això és possible a través de la instal·lació d’uns sensors que detecten a l’espectador i desactiven la pluja segons l’espai que ocupin.Una de les seves obres més conegudes és “Rain Room” estrenada l’any 2012. Aquesta és una instal·lació immersiva on els espectadors caminen per una habitació envoltada de pluja, en la que ells no es mullen. Això és possible a través de la instal·lació d’uns sensors que detecten a l’espectador i desactiven la pluja segons l’espai que ocupin.
Referents
Llista de referents proporcionada per: https://chat.openai.com/auth/login
Informació extreta dels seguents espais web
- Chris Milk: http://milk.co/treachery
- Rafael Lozano: https://www.lozano-hemmer.com/pulse_room.php
- Olafur Eliasson: https://olafureliasson.net/artwork/the-weather-project-2003/
- Random International: https://www.random-international.com
Webgrafía de les fotografíes
- The Treachery of Sanctuary: https://andrewcarr102.wordpress.com/2015/12/08/the-treachery-of-sanctuary-chris-milk/
- Pulse Room: https://design-milk.com/rafael-lozano-hemmer-takes-your-pulse/
- The weather project: https://olafureliasson.net/artwork/the-weather-project-2003/
- Rain Room: https://www.random-international.com